Una sorpresa més

Els amfibis i els rèptils, no ho tenen fàcil a la nostra ciutat. No per falta d’aigua, ni per falta d’espai, sinó per l’acció humana. Una granota necessita un espai humit, amb prou vegetació per amagar-se amb un mínim d’aigua, però d’aigua estancada. D’aigua en tenim, al riu i molta, de vegades massa (el nivell de l’aigua no es el mateix a les 15:00h que a les 20:00h), però el problema és que aquesta es mou, un cabal elevat, on els capgrossos no tenen un espai adient on créixer i desenvolupar-se, ja que se’ls endu la corrent riu avall i aquests moren. Sent els recs i els bassals deixats per les pluges estivals els que fan servir de refugi i on fan les postes dels ous. El problema es que s’assequen I els capgrossos moren, desapareixen així l’espècie de la nostra ciutat, com a passat amb tantes altres especies. Aquest any no hem vist cap gripau corredor (Bufo calamita), l’any passat els únics que varem veure van ser un centenar de capgrossos agonitzant dins un bassal sec, ple de fang, deixat per les obres de la canonada de la dessalinitzadora.

Els grans aixecaments de pedres, moviments de terra, destrosses al sòl, han originat la desaparició del gran ocel•lat (Lacerta lepida), el llangardaix mes gran d’Europa, i també la pèrdua de moltes aus que fan el niu i la posta al terra, com es la terrerola (Calandrella brachydactyla), i la destrucció dels caus d’alguns mamífers, com pot ser la mustela (Mustela nivalis), de la qual avui en dia tant sols podem trobar petjades i excrements.

Les serps no ho tenen gaire millor, la destrucció del seu hàbitat no fa gens fàcil la seva reproducció, on tant sols es veuen dues especies, la serp blanca (Rhinechis scalaris) i la serp verda (Malpolon monspessulanus) la més gran d’Europa, pot fer fins a 1.90cm!La granota verda (Pelophylax perezi)encara aguanta en els petits canals de rec de Sant Boi i el Prat, si l’estiu es bo i plou una mica, alguns capgrossos es salvaran.
I tema apart i ja conegut es el de les tortugues de florida (Pseudemys scripta elegans), preciós regal per als nostres nebots que als cinc anys va de cap al riu perquè es molt gran i desplaça i treu el menjar a una de les nostres tortugues autòctones com es la de rierol (Mauremys leprosa).

La sorpresa ve quan de cop i volta, la natura dóna senyals de vida i ens sorprèn fins i tot al més naturalista dels naturalistes, donada per extingida a la nostra ciutat, aquesta setmana de setembre, en una visita nocturna, hem pogut identificar i fotografiar un magnífic exemplar de reineta (Hyla meridionalis). Deixant així un punt d’esperança per a l’espècie i per als amfibis de cornella. Esperem que s’hagi reproduït i l’any vinent puguem sentir aquell croooack croaaaak que tant la caracteritza.


AUTOR: Edgar M.