domingo, 29 de noviembre de 2009

Sobre el bosque de Estopa

Después de casi un año el llamado bosque de Estopa, situado en la ribera del río Llobregat, sigue igual. Bueno, ha cambiado algo. Algunos de los arbustos plantados han pasado a mejor vida, otros siguen agonizando dentro de su envoltorio de plástico que no les deja crecer con normalidad, otros no son los arbustos mas adecuados para un bosque de ribera. Me refiero al Salado blanco, una planta que vive en ambientes salinos.




Pero no seamos pesimistas. Las retamas y los Tarays que han sobrevivido, con un poco de suerte llenaran el río de vida: Algunas avecillas los utilizarán para cobijarse, buscar alimento e incluso podrán anidar en ellos; muchos insectos se beneficiarán al igual que las aves; volverán las mariposas, antaño muy abundantes cuando no maltrataban con obras faraónicas el lecho del río; los roedores, al igual que muchos animales, camparan sobre el manto de hojarasca que caerá de los arbustos supervivientes; Gracias a las lluvias de primavera y otoño, se formara una pequeña balsa junto al bosque, para el beneficio de los anfibios, tan escasos en nuestro municipio, y volverá la casi desaparecida Ranita meridional, recientemente localizada por nuestro compañero y amigo Edgar. En definitiva, habremos ayudado un poco a que el río que da nombre a nuestra comarca, sea mas habitado por sus verdaderos habitantes, y a que los vecinos y vecinas de Cornellà puedan disfrutar de este espacio natural que tenemos tan cerquita de casa. Eso si, con respeto como se merece.

Sinceramente pienso que lo expuesto hasta ahora suena más bien a fantasía que realidad. No sabemos el futuro del río Llobregat. Cierto es que cada vez hay mas conciencia, mas movimiento y personas involucradas en preservar nuestros ríos, pero no basta si los que gestionan nuestros espacios naturales lo hacen pésimamente mal, sin dejarse asesorar a veces por expertos en la materia y pensando solo en gastar por gastar.

Animo a todas las personas interesadas en la conservación de la naturaleza a seguir luchando por aquello que creemos es necesario para el futuro de todo el planeta, incluidos nosotros, los seres humanos.


     
 
 
AUTOR: Antonio Salmerón

jueves, 19 de noviembre de 2009

Campanya d'anellament a Can Dimoni

Durant el 2009 la regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha promogut una campanya d’anellament científic d’ocells a les basses de can Dimoni. L’estudi s’ha realitzat durant les migracions de primavera i tardor, per tal de conèixer la importància d’aquest espai protegit com a punt de refugi i alimentació per a les aus durant el seu viatge migratori. Es tracta del tercer any consecutiu que es porta a terme aquest estudi, que compta ja amb un total d’uns 3200 ocells anellats de 63 espècies. Els resultats obtinguts fins al moment posen de manifest la importància d’aquest espai, especialment per algunes espècies pròpies de les zones humides. Per exemple, ja s’han capturat 465 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), destacant un exemplar anellat a França i un altre a Croàcia. La captura d’ocells amb anella estrangera no és estranya en aquest indret, ja que es troba al delta del Llobregat, una zona privilegiada per a l’observació d’aus migratòries per la seva ubicació entre el litoral, el riu Llobregat i la serralada Litoral. Altres controls destacats han estat un esparver vulgar (Accipiter nisus) finès, una oreneta vulgar (Hirundo rustica) belga, una cotxa blava (Luscinia svecica) txeca i un repicatalons (Emberiza schoeniclus) suís, aquest darrer el passat 9 de novembre.

També s’han trobat ocells anellats a altres indrets del delta del Llobregat, cosa que demostra la relació estreta existent entre els diferents espais del Delta. A més, s’han anellat ocells força escassos al delta del Llobregat, com el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) i el boscarler comú (Locustella luscinioides).

Una altra dada interessant es va obtenir l’any passat, quan una boscarla de canyar anellada a can Dimoni es trobà 10 dies més tard morta a València, després d’uns forts aiguats.

Tot plegat ens dóna una idea de la importància cabdal que té la preservació d’aquest i de la totalitat d’espais naturals del delta del Llobregat i la resta del litoral català.

Per tal de donar a conèixer a tothom aquests valors naturals, s’ha possibilitat l’assistència de la ciutadania a algunes d’aquestes sessions d’anellament, com per exemple el Dia Mundial de l’Aigua. En aquest sentit, el proper dissabte 21 de novembre es realitzarà una sessió d’anellament dintre dels actes de la Setmana Verda de Sant Boi de Llobregat.











AUTOR: Antonio Salmerón