sábado, 23 de enero de 2010

Els nostres ardèids






Molts de vosaltres us preguntareu que és un ardèid? Doncs us sonarà més si us dic un esplugabous, o un bernat pescaire o un martinet…ara millor? Doncs totes aquestes especies esmentades són de la família dels ardèids, aus que es caracteritzen per la llargada del seu bec, el seu coll i les seves potes. Tenen un cap aerodinàmic que els permet llençar el seu bec en forma d’arpó, propulsat pel musculat i llarg coll amb força contra  l’aigua per capturar algún peixet, granoteta o petit mamífer que es creui pel davant. Són ocells que solen viure en comunitat, es a dir dormen i nien en un mateix lloc, és com una associació de veïns  però amb moltes més cridòries i baralles! A Cornellà si que tenim un dormider, que es va desplaçant a llocs diferents depenen de les obres i de les molèsties. 
 
Normalment és una espècie que no sol nidificar aquí, ja que un xic més avall té les condicions idònies per fer-ho, el delta, així que només puja per dormir i per cercar menjar. Durant tot l’any podem sentir un crit sec i dur, si mirem d’on vé veurem un ocell gris i blanc, grandot, que fuig de la nostra presencia, el bernat pescaire, (Ardea cinereae) el més gran de tots. Més petit és el martinet blanc (Egretta garzettaa), també present tot l’any, que habita  en els petits canals remenant el fang amb les seves potes per fer saltar algun peixet i pescar-lo.

Cap al tard, el ramat d’ovelles ja torna al corral, damunt d’elles estan els esplugabous (Bubulcus ibis), els “carronyaires” que s’ho mengen tot, des de desparasitar a les ovelles fins a menjar d’un abocador o les restes dels entrepans de les escoles, els hi es igual estar nets o bruts! Ja arriba l’estiu i les temperatures augmenten, els ocells migradors tornen d’Africa i fan les seves corresponents parades a Cornellà.   



El martinet ros (Ardeola ralloides) no passa desapercebut, el seu nom ho diu, el seu color el fa característic d’entre totes les ardeides de la zona, pesca  alguns peixets abans d’anar a les seves zones de cria, el mateix fa l’agró roig (Ardea purpurea), semblant al bernat però de color vermellós i d’un tamany més petit, bastant escàs però no impossible de veure. El que si és difícil d’observar és el martinet menut (Ixobrychus minutus), el més petit de tots, molt ben camuflat sempre, esperant el moment per passar com una bala cap al seu següent amagatall.

Arriba l’hora d’anar marxant, ja es fa de nit, però encara hi ha temps per veure el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), com el seu nom diu, més actiu cap al tard que pel matí, es mou entre les canyes en petits grups en busca d’alguna cosa per menjar.
Aquestes són les garses que podem observar a la nostra ciutat, totes elles a la zona del riu i en algun moment  sobrevolant la nostra ciutat, en busca d’algun lloc on poder engrapar alguna cosa per menjar. Esperem que les nostres ardeides es trobin cada cop més agust a la nostra ciutat i si la mare natura vol, que arribin a reproduir-se algun dia!

AUTOR: Edgar Madrenys

jueves, 21 de enero de 2010

Accesos al río Llobregat

Las obras en el río Llobregat han sido algo común a lo largo de los años y posiblemente seguirán así. Quizás algunos vecinos de Cornellà no sepan que debajo de las praderas del río pasan tubos de gas (gaseoducto) y petróleo (oleoducto que recientemente ha renovado la red de tuberías). En su día se construyo el puente de la pata sur y más recientemente el puente del Ave, (tren de alta velocidad) por nombrar algunas obras que se podrían calificar como faraónicas. Toda obra conlleva unas molestias que la ciudadanía asume con mayor o menor agrado. Pero a quien más molestias directas causa es a la fauna i flora local, sobre todo al Sapo corredor, Bufo calamita, (por poner un ejemplo) especie recientemente descubierta en nuestro municipio y que ciertas obras han hecho desaparecer la pequeña población que se había asentado.


Más recientemente, en nuestro término municipal se vinieron realizando unas obras relacionadas con un colector en el río Llobregat y al terminar dicha obra dejaron abiertos accesos, los cuales siguen utilizándose por turismos privados. Incluso se localizó abandonado cierto material utilizado en la obra como si se tratara de un vertedero. Tenemos que tener claro que el río Llobregat esta catalogado como zona de interés natural, debiendo dejar acceso solo y exclusivamente a vehículos de servicios.


Es por consiguiente de vital importancia al acabar una obra, no dejar restos de material esparcidos, en este caso por el río, y los accesos que se abrieron en su día para la entrada de camiones y demás maquinaria pesada se debería obligar a cerrarlos nuevamente para evitar que vehículos privados puedan acceder y volver a ocasionar molestias.



 AUTOR: Antonio Salmerón