Després de 20 anys d’observació al riu Llobregat ha arribat el moment de fer una mena de resum. L’entorn del riu a canviat i força des de el 1985, any que vaig començar amb l’amic i camarada Rafa, a prospectar la zona i a descobrir els seus veritables habitants; fins i tot la fauna i la flora que hi havia ja no és la mateixa. És el preu que ha de pagar el nostre riu per les transformacions que l’home fà al seu entorn.
Per a mi a estat una mena de segona escola, un aula de natura on anava sovint a veure els animalons, les plantes i tot el que envoltava el lloc. En aquella època, vivia a prop del riu, a la perifèria de la nostra ciutat, o sigui que sortia de casa i en un moment ja estava envoltat de vegetació, ocells, papallones i una munió d’insectes i flors silvestres, entre d’altres; o sigui, era al meu medi ambient, al menys per unes hores.
La primera vegada que vam coincidir amb en Rafa, va ser a la muntanya d’àrids que havia en aquella època, al costat del Parc de la Ribera, actualment destruït per altres obres faraòniques de l’esser humà. A partir d’aquell dia, quedavem per veure ocells i qualsevol animal que se’ns posava a la vista dels nostres prismàtics russos, durs com una pedra i que a més de servir per observar ocells ens servia per poder defensar-nos, comprats al port de Barcelona.
De mica en mica anavem ampliant la nostra llista particular d’ocells; a l’hivern feiem censos d’ocells hivernants, a la primavera la nostra prioritat era trobar nius i esperavem amb molta il•lusió els ocells migrants que a la primavera i la tardor arribaven puntuals a la seva cita, any rera any.
No vam tindre cap mestre. Nosaltres mateixos amb la nostra guia d’ocells, la pionera Peterson, i d’altres que anavem comprant quan teniem “pelas”, i moltes ganes de descobrir els altres veïns que vivien al costat nostre, al riu Llobregat.
Qualsevol pot o envàs amb tap era un regal on ficavem insectes, que després intentavem catalogar i observar la seva conducta. Després ens informavem sobre aquella espècie en concret. No hi havia Internet com tenim ara, però llibres no ens faltaven per consultar. No només ens interessaven els ocells. Qualsevol cosa amb vida pròpia era del nostre interès. Les papallones, abans molt més abundants en quan a nombre i espècies i els escarabats, tan variats, alguns elegants, altres amb un aspecte més aviat lleig. També en trobavem dels que feien pudor per defensar-se. Les granotes, eren tan comunes a finals dels anys vuitanta, que podien comprovar el seu cicle vital sencer: ous, capgrossos i adults. I els petits mamífers, pocs però interessants per nosaltres. Aquest era el nostre “hobby” i al que hi dedicavem tot el temps que podien i més.
Tot i que l’estat de riu estava en més mal estat que ara, no ens feia fàstic ficar-nos al riu per poder agafar una gavina ferida o malalta i després emportar-nos-la a casa nostra. I els ocells que trobavem morts recents, els buidavem per dintre i ens quedaven amb la pell de l’ocell. Fèiem taxidèrmia. Teníem un llibre, el qual ens va ser molt útil per aquestes tasques.
Encara conservem cranis, ales i pells d’alguns ocells. És el nostre tresor i una part de la nostra història com a naturalistes en una època en la cual, potser el més normal era anar a la discoteca a intentar lligar, o agafar una bona borratxera (coses que també fèiem), i on encara no es parlava massa de temes mediambientals i molt menys, d’estudis d’ocells i ornitòlegs.
AUTOR: Antonio S.
