miércoles, 29 de julio de 2009

Nova espècie de papallona a Cornellà



La tardor passada vaig observar una nova espècie de papallona diurna al terme municipal de Cornellà. Es tracta de Polygonia c-album. L’ observació i posterior fotografia, es va fer al riu Llobregat, en una jornada fotogràfica a la recerca d’insectes de tota mena en un lloc amb molta vegetació on es va detectar bastant moviment, sobre tot papallones .

Aquesta espècie de la familia dels Ninfàlids. és molt comuna a gran part d’Europa i alguns països de l’Asia. Te una caracteristica que el seu nom , C-blanca, ja ens indica. Una petita lletra C de color blanc a la part posterior de l’ala. No sabem si es tracta d’un exemplar en migración o nascut a la zona. Lo cert, és que per primera vegada l’em detectada, i no creïem que sigui comuna a la zona, tot i que possiblement o sigui a d’altres zones properes on l’hàbitat encara estigui en millors condicions ambientals.


AUTOR: Antonio S.

martes, 28 de julio de 2009

Eriçons



En una jornada d’anellament primaveral a Can Dimoni, terme de Sant Boi de Llobregat, al matí molt d’hora, estava muntant xarxes per agafar ocells quan sento al meu costat un petit animal que es belluga. Encara no hi havia gaire llum, però vaig veure que es tractava d’un eriçó. Jo sabia que a la zona n'hi havia, de fet n'havíem trobat en alguna ocasió algun exemplar mort, i segons l'Edgar, és on hi ha la major població d’aquesta espècie a tot el Delta del Llobregat.

Quan es va fer de dia i després de muntar les xarxes, vaig gaudir de l’eriçó una estona abans de alliberar-lo al mateix lloc on el vaig agafar.

Aquesta és de les poques ocasions que he estat en contacte amb aquesta mena d’animals. Fa 9 anys em vam portar un eriçó adult capturat al parc de Can Mercader.
Cosa curiosa si tenim en compte que aquets parc esta literalment vorejat per asfalt, i que els eriçons són animals terrestres. Possiblement hi havia una població d’eriçons a Cornellà i els darrers exemplars hi són a aquest parc on encara queden zones per ells, més o menys adequades tot i el manteniment que és fa. A part d’aquesta cita, també tinc constància que al barri Riera, quan encara hi era el Parc de la Ribera i on actualment esta ubicat el camp de futbol de l’Espanyol, a estat
No podem afirmar rotundament que l’eriçó sempre ha estat a la nostra ciutat, perquè al riu Llobregat ha sigut una espècie recentment descoberta, ja que en gairebé 20 anys d’observació no tenim ni tan sols una cita.
Afortunadament encara podem gaudir d’aquesta bestiola tan primitiva en molts indrets de la nostra comarca com ara el Parc Agrari on es fa un estudi de les dues espècies d’eriçons que tenim a Europa.


AUTOR: Antonio S.

El bosque de Estopa



Yo soy de los que opina que todo lo que sea plantación de árboles o arbustos, bienvenido sea.

El invierno pasado se hizo una macro plantación de arbustos en el río Llobregat, termino de nuestro municipio, Cornellà de Llobregat. Al parecer fue todo un éxito dicho evento. Una cantidad importante de personas acudieron a la plantada de arbustos. Adultos y niños se involucraron en el trabajo de cavar y plantar, aunque faltaron herramientas para todos. Espectacular la conciencia ecológica de los ciudadanos y ciudadanas de nuestra ciudad.

Pero había más:
No se trataba solo de una plantación. Ni siquiera se trataba solo de salvar al planeta del llamado cambio climático. Al acto público acudieron, además del señor Alcalde y miembros de su gobierno de nuestra ciudad, los hermanos Muñoz, mas conocidos como Los Estopa. No falto la fotografía de rigor, el señor alcalde junto al grupo de cantantes. Me parece que ya se porque tuvo tanto éxito dicho evento, a primera vista, de carácter ecologista y promovido por nuestro querido departamento de medio ambiente, Después de la plantación, el grupo musical Estopa dio un concierto en Cornellà. Un concierto de Estopa hay que ir a verlo, aunque se tenga que ir antes a hacer teatro plantando el llamado “bosque de Estopa”.Hasta a mi me gustan las canciones de los hermanos Muñoz. Quiero pensar que la ciudadanía de nuestra ciudad tiene conciencia ecológica y fueron con toda la ilusión del mundo al acto de plantar un árbol, en este caso arbustos. Aunque no puedo dejar de ser realista y ver las cosas como son: Tiran más dos canciones de Estopa que dos carretas cargadas de arbustos.

Y así fue como los Estopa llenaron el lugar habilitado para cantar, y los arbustos plantados con tanto amor, quiero pensar, han quedado en el olvido. Algunos muertos, otros escondidos entre la vegetación y otros muchos intentando sobrevivir con ese protector de plástico que les pusieron en su día para que no fueran pasto del ganado ovino de la zona impidiéndoles su normal crecimiento. Eso si, han conseguido aumentar la basura que hay el río Llobregat con estos plásticos.

Desde aquí, y con mucha humildad, quiero felicitar a los responsables de dicho evento porque han conseguido su objetivo. Enhorabuena por la plantación, y que cada año la podáis repetir. Eso si, traeros a algún famoso para que el éxito este asegurado.


AUTOR: Antonio S.

jueves, 23 de julio de 2009

Mariposa de coloración atípica




En una jornada primaveral observando insectos en el río Llobregat con Edgar, creí toparme con una nueva especie de mariposa para la zona. Pude hacer algunas fotos que me servirían para clasificarla tranquilamente en casa. Después de consultar mis guías y sin llegar a lograr identificarla, Rafa me dio la posible solución. A nuestro parecer se trata de un ejemplar de Cynthia cardui, con una coloración que no habíamos visto antes.

Cabe destacar este año la cantidad de mariposas de esta especie que he podido observar en diferentes lugares que he visitado.
En las fotos adjuntadas se puede ver un ejemplar típico de esta especie y el ejemplar básicamente de coloración blanco y negro.



AUTOR: Antonio S.

Històries d'un riu



Després de 20 anys d’observació al riu Llobregat ha arribat el moment de fer una mena de resum. L’entorn del riu a canviat i força des de el 1985, any que vaig començar amb l’amic i camarada Rafa, a prospectar la zona i a descobrir els seus veritables habitants; fins i tot la fauna i la flora que hi havia ja no és la mateixa. És el preu que ha de pagar el nostre riu per les transformacions que l’home fà al seu entorn.

Per a mi a estat una mena de segona escola, un aula de natura on anava sovint a veure els animalons, les plantes i tot el que envoltava el lloc. En aquella època, vivia a prop del riu, a la perifèria de la nostra ciutat, o sigui que sortia de casa i en un moment ja estava envoltat de vegetació, ocells, papallones i una munió d’insectes i flors silvestres, entre d’altres; o sigui, era al meu medi ambient, al menys per unes hores.

La primera vegada que vam coincidir amb en Rafa, va ser a la muntanya d’àrids que havia en aquella època, al costat del Parc de la Ribera, actualment destruït per altres obres faraòniques de l’esser humà. A partir d’aquell dia, quedavem per veure ocells i qualsevol animal que se’ns posava a la vista dels nostres prismàtics russos, durs com una pedra i que a més de servir per observar ocells ens servia per poder defensar-nos, comprats al port de Barcelona.

De mica en mica anavem ampliant la nostra llista particular d’ocells; a l’hivern feiem censos d’ocells hivernants, a la primavera la nostra prioritat era trobar nius i esperavem amb molta il•lusió els ocells migrants que a la primavera i la tardor arribaven puntuals a la seva cita, any rera any.
No vam tindre cap mestre. Nosaltres mateixos amb la nostra guia d’ocells, la pionera Peterson, i d’altres que anavem comprant quan teniem “pelas”, i moltes ganes de descobrir els altres veïns que vivien al costat nostre, al riu Llobregat.

Qualsevol pot o envàs amb tap era un regal on ficavem insectes, que després intentavem catalogar i observar la seva conducta. Després ens informavem sobre aquella espècie en concret. No hi havia Internet com tenim ara, però llibres no ens faltaven per consultar. No només ens interessaven els ocells. Qualsevol cosa amb vida pròpia era del nostre interès. Les papallones, abans molt més abundants en quan a nombre i espècies i els escarabats, tan variats, alguns elegants, altres amb un aspecte més aviat lleig. També en trobavem dels que feien pudor per defensar-se. Les granotes, eren tan comunes a finals dels anys vuitanta, que podien comprovar el seu cicle vital sencer: ous, capgrossos i adults. I els petits mamífers, pocs però interessants per nosaltres. Aquest era el nostre “hobby” i al que hi dedicavem tot el temps que podien i més.

Tot i que l’estat de riu estava en més mal estat que ara, no ens feia fàstic ficar-nos al riu per poder agafar una gavina ferida o malalta i després emportar-nos-la a casa nostra. I els ocells que trobavem morts recents, els buidavem per dintre i ens quedaven amb la pell de l’ocell. Fèiem taxidèrmia. Teníem un llibre, el qual ens va ser molt útil per aquestes tasques.
Encara conservem cranis, ales i pells d’alguns ocells. És el nostre tresor i una part de la nostra història com a naturalistes en una època en la cual, potser el més normal era anar a la discoteca a intentar lligar, o agafar una bona borratxera (coses que també fèiem), i on encara no es parlava massa de temes mediambientals i molt menys, d’estudis d’ocells i ornitòlegs.


AUTOR: Antonio S.