Eriçons

En una jornada d’anellament primaveral a Can Dimoni, terme de Sant Boi de Llobregat, al matí molt d’hora, estava muntant xarxes per agafar ocells quan sento al meu costat un petit animal que es belluga. Encara no hi havia gaire llum, però vaig veure que es tractava d’un eriçó. Jo sabia que a la zona n'hi havia, de fet n'havíem trobat en alguna ocasió algun exemplar mort, i segons l'Edgar, és on hi ha la major població d’aquesta espècie a tot el Delta del Llobregat.

Quan es va fer de dia i després de muntar les xarxes, vaig gaudir de l’eriçó una estona abans de alliberar-lo al mateix lloc on el vaig agafar.

Aquesta és de les poques ocasions que he estat en contacte amb aquesta mena d’animals. Fa 9 anys em vam portar un eriçó adult capturat al parc de Can Mercader.
Cosa curiosa si tenim en compte que aquets parc esta literalment vorejat per asfalt, i que els eriçons són animals terrestres. Possiblement hi havia una població d’eriçons a Cornellà i els darrers exemplars hi són a aquest parc on encara queden zones per ells, més o menys adequades tot i el manteniment que és fa. A part d’aquesta cita, també tinc constància que al barri Riera, quan encara hi era el Parc de la Ribera i on actualment esta ubicat el camp de futbol de l’Espanyol, a estat
No podem afirmar rotundament que l’eriçó sempre ha estat a la nostra ciutat, perquè al riu Llobregat ha sigut una espècie recentment descoberta, ja que en gairebé 20 anys d’observació no tenim ni tan sols una cita.
Afortunadament encara podem gaudir d’aquesta bestiola tan primitiva en molts indrets de la nostra comarca com ara el Parc Agrari on es fa un estudi de les dues espècies d’eriçons que tenim a Europa.


AUTOR: Antonio S.